El bullying:l’assignatura pendent

El bullying: l’assignatura pendent.-Han coincidit en el temps dues notícies sobre les quals crec que val la pena reflexionar-hi. La primera és la sentència del cas Jokin. El noi de 14 anys que després de ser assetjat pels seus companys d’institut a Hondarribia es va suicidar, senzillament, perquè no podia aguantar-ho més.Els vuit menors acusats, set nois i una noia, han estat condemnats a 18 mesos de llibertat vigilada per un delicte de maltractament. I prou. Cas tancat.Trobo que és una sentència inaudita. I la segona és la publicació d’un informe de la Fundación Encuentros sobre la violència en general i sobre la violència a les escoles, en particular, que és demolidor.El cas de Jokin va servir per donar a conèixer la trista realitat del bullying. Un anglicisme que serveix per definir el procés d’intimidació en els centres d’estudi-escoles i instituts-. Un procés sistemàtic i creixent per part d’un grup de nois cap a un altre que el maltracten, l’humilien i el vexen de tal manera que pot arribar en els pitjors dels casos ha provocar-li la mort.L’estudi s’endinsa en aquest mena d’agressió que fins fa poc semblava que no si volgués parar atenció, com si fos pecat o tabú parlar de les agreessions a l’escola, com si no pogués ser. L’informe recull que la meitat dels alumnes d’ESO diuen que no es fa res des de les escoles en contra dels casos d’assetjament i gairebé un 10% reconeixen haver estat víctimes d’amenaces però és que entre el professorat també hi ha un tant per cent similar que diu afirma sense embuts que han patit agressions.Està clar que aquest és un problema que ha estat massa temps soterrat. Ara s’ha manifestat amb tanta contundència i violència que ha sorprès tant als responsables dels centres escolars com també als pares perquè segurament no es pensaven que la pilota es pogués arribar a fer tant grossa.I és feina seva trobar-hi una solució perquè al capdavall els adolescents estan entre l’escola i la familia i és per tant en aquest dos àmbits on s’han de trobar les solucions ajudats segurament per psicòlegs per aconseguir redreçar una situació que ara mateix no és gaire engrescadora.La pedagoga i experta en bullying, Nora Rodríguez, així ho explica i ho recomana en el seu llibre “Guerra en las aulas”. I si ho fa és perquè l’experiència li ha ensenyat que si els pares i els mestres miren cap a la mateix a direcció- i no pas cap a una altra banda com denuncia que passa massa sovint- i s’encaren plegats al problema s’hi troba la sortida. Rodríguez explica el cas d’un nen de 13 anys que era un assetjador.Tenia una precedent. Ho feia perquè de petit el seu pare l’apallissava i ara ell es limitava a repetir aquell macabre guió.La seva mare el va sentir explicar-ho per telèfon a un amic. Fardava que picava i es burlava sovint d’un company d’escola. La dona el va agafar i se’l va endur a un psicòleg. Va parlar amb els mestres i amb els pares dels nen agredit. Entre tots van aconseguir que l’escola instaurés la figura del mediador. Una figura que ensenya als alumnes com resoldre aquests episodis i les situacions que se’n deriven.Hi ha solucions efectives que no han de ser ni radicals ni traumatiques.Potser no cal arribar a l’extrem de Noruega. Allà a finals dels anys 90, les autoritats educatives en una campnaya de conscienciació contra l’assetjament a les escoles van promulgar un manifest- que molts mestres es van negar a signar perquè no no es veien capaços de poder estar al cas de tot el que passa a les seves aules. El manifest en qüestió obligava a tots els professors noruecs a prometre que posarien tots els seus mitjans a l’abast per evitar el bullying. Si un alumne era assetjat en hores de classe mestres, pares i autoritats educatives podien ser portades a judici i, en última instància, ser condemnats. Ningú ho ha estat fins ara. Està bé però que el govern d’Oslo no abaixés la guàrdia i es prengués seriòsament una qüestió que ells aprovaven amb nota.Un estudi de l’OMS sobre assetjament a les escoles europees revelava per aquella època que a les noruegues eren on es tractaven millor els nens.El bullying s’està convertint en una assignatura pendent que s’ha de mirar d’aprovar a la primera convocatòria i com més aviat millor: no s’hi val anar a setembre.                                                                                   Martí Gironell[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El bullying:l’assignatura pendent

  1. Xavier diu:

    La teoria es molt maca, pero quan et trobas dins d’aquest macabre assetjament, les coses no es veuen tant facils. Ja fa cinq anys que la meva filla petita esta patint aquesta nafra i ara ja no ens queda altre soludió que fer els possibles per marxar i cambia de poble, per poder viure tranquils. En aquests moments estem buscant ajuda desesperada el passat diumenge i despres de dos anys, va rebre unaltre trucada amenaçant-la de mort. que podem fer?.

Els comentaris estan tancats.