EN NOM DE LA RELIGIÓ

En nom de la religió.- La pobresa,-i la mala repartició de les riqueses,  el terrorisme i l’islamisme radical són els tres grans obstacles que té la dona per mirar de sobreviure als països de majoria musulmana.La imatge de submissió i de discriminació de la dona  en aquells països regits per les lleis coràniques ha centrat el segon congrés internacional de feminisme islàmic- que per molt que els sobti també n’hi ha i molt actiu, per cert- que s’ha fet a Barcelona durant el primer cap de setmana de novembre,després del Ramadà. Els problemes d’aquestes dones sovint són fruit d’una interpretació patriarcal i masclista de l’Alcorà. Per això el que han reclamat és que la solució no només passi per una reinterpretació del text sagrat més igualitària sinó perquè també les dones tinguin accés a l’educació, l’única eina per sortir de l’aïllament. De pares que confiïn en les seves filles i les deixin estudiar i decidir el seu propi futur ja n’hi ha i és cert que cada vegada n’hi ha més però encara són pocs els que no només creuen sinó que permeten l’evolució de les seves filles. Un cop d’ull als informes d’Aministia Internacional n’hi ha prou per veure que aquests són casos aïllats i que, per desgràcia, en països com ara pakistan o iran abunden aquelles històries reals en què els homes(pares, marits, germans) retallen en virtut de les seves creences religioses tant els drets més bàsics d’una persona, en aquest cas una dona (filla, esposa, germana)  fins el punt de creure’s amb el dret de prendre’ls la vida. Històries com la d’una dona, Kobra Najjar, obligada a prostituir-se perquè el seu marit heroinòman la maltractava i li reclamava els diners que guanyava perquè ell es pogués pagar la droga. Tipa d’aquesta situació de rebre pallisses, Kobra, desesperada, li ho va explicar a un dels seus clients i aquest es va carregar el marit. Ja es poden imaginar com ha acabat la història, no? L’assassí del marit va ser condemnat a mort però va ser indultat per a familia de la víctima que, resulta que havia rebut una sucosa indeminització. Ella, Kobra, l’autèntica víctima, va rebre dues condemnes: vuit anys de presó com a còmplice d’assassinat i a morir lapidada per adulteri. Va passar fa deu anys però casos com aquest, Aministia Internacional n’ha recollit centenars i arriben  fins al mes de maig d’aquest any. Casos que han fet arribar a l’organització grups d’advocades, periodistes i activistes, algunes de les quals han passat pel congrés de feminisme islàmic de Barcelona. El seu diagnòstic és clar l’educació és la clau per acabar amb aquestes injustícies generades per una interpretació esviaixada d’un text religiós. Una educació pública per a dones i també per homes sobre els drets que també tenen les dones. Per a la societat musulmana és molt explícit perquè l’Alcorà és clar sobre la igualtat de gènere i la justícia social. UNICEF ja fa un parell d’anys va posar damunt de la taula uns estudis molt reveladors. Mostraven que les nenes sense escolarització són més vulnerables a la pobresa i a la fam. La falta de coneixements també fa que tinguin més perill de contreure la sida que els nois, així com de ser víctimes de la violència familiar, l'explotació sexual, els maltractaments i el tràfic de menors. La inversió en l'educació de les noies, en canvi, suposa una millora en el desenvolupament econòmic dels seus països, garanteix l'educació per a la generació següent, i a la pràctica es tradueix en famílies més sanes i un descens de la mortalitat infantil.

Hi ha una dita que diu "Educar un nen és educar un home; educar una nena és educar una família". Educar les nenes té un efecte multiplicador. No només tens un individu que rep una educació bàsica. La seva família, els seus nens, la seva comunitat més pròxima… es beneficien d'aquesta educació. Unicef demana que es reconegui l'ensenyament com una eina essencial en el desenvolupament i que les polítiques d'educació s'incloguin en els plans nacionals per a la reducció de la pobresa. I als països industrialitzats se'ls recorda el compromís de dedicar 0,7 per cent del PIB per garantir de manera oficial l'educació bàsica. Potser així pal.liant aquest dèficit es podrien començar a corregir els flagrants casos de discriminació que pateixen les dones en nom de la religió.

 

Martí Gironell

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.