ETERNA FELICITAT

Eterna felicitat.- 

El mes de febrer passat, dies abans de Sant Valentí es va descobrir a Mantua, a Italia, una sepultura amb una parella enterreda feia més de 6.000 anys.Els arqueòlegs asseguren que els dos esquelets són d’un noi i una noia joves que van viure durant el Neolític.El cas és que els dos van aparèixer abraçats, junts fins a l’eternitat.Ningú encara no ha acalarit si van morir junts o si primer va traspassar un, possiblement l’home, i després es va sacrificar l’altra, la noia.I una tercera persona que conexilla la seva història d’amor va accedir a enterraar-los així. No sabem què hi ha després de la mort però estarme d’acord que ens n’hauríem de cuidar. Una cultura tant avançada com l’egipcia ho ha tingut sempre molt clar, ja des dels seus orígens. Perquè que els egipcis creien en una vida després de la mort ho sap tothom. I que ja en vida es preocupaven de preparar el terreny per quan haguéssin de trepitjar el més enllà, també. Les piràmides en són un clar exemple. Unes tombes gegantines que els faraons es feien construir durant el seu mandat i després les feien omplir amb mobles, roba, armes, menjar, objectes preciosos i tot el que necessitessin per sentir-se com a casa i per, un cop morts, seguir amb el ritme de vida que duien abans quan eren vius. Alguns no s’estaven de res per satisfer totes les seves necessitats en l’altra vida.Totes ? Totes no. Que se sàpiga no s’ha trobat mai cap faraó enterrat amb algú altre de la seva espècie- sigui home o dona, depèn de la seva inclinació sexual- perquè es fessin companyia eternament.Amb algun animal a prop ja no és tan estrany però. En canvi, aquesta pràctica ancestral i que molts miren d’erradicar sí que es fa en alguns  pobles i llogarrets de la Xina més profunda i rural i té un nom: minghun o matrimonis en el més enllà. Per a molts xinesos, un avantpassat és algú a qui s’ha d’honorar però també algú a qui se li han de satisfer les seves necessitats. Hi ha families que cremen ofrenes de diners falsos o maquetes de cotxes de luxe de paper per si necesita uns quants iuans o fer un passeig elegant per l’altre món.

Establir amb exactitud els orígens del "minghun" és complicat però els acadèmics han trobat al.lusions d’aquesta pràctica en diversos textos antics, inclòs “Els rituals de Zhou”, un manual de conducta confuciana apropiada, escrit al voltant del segle III abans de Crist. Des de llavors, doncs,  no s’ha deixat de dur a la pràctica aquesta cerimònia. Considerada no ja morbosa sinó vergonyosa i macabra, el partit Comunista de la Xina ha intentat erradicar aquesta costum diverses vegades amb més o menys èxit-depèn de les zones del país. Però en les regions més aïllades i rurals es mantenen. Són aquelles que s’estenen al llarg del riu Groc. Hi ha algunes famílies de pobles i llogarrets que recorren incansablement casa per casa viles i  poblacions veïnes  a la recerca del seu objectiu: garantir la felicitat eterna del seus éssers estimats. Per fer- ho depenen d’una xarxa d’informadors feta a base d’amics, familiars o coneguts que amb soborns o sense els ajuden a buscar primer i a posar-se en contacte després una altra familia que se’ls acabi de morir una filla soltera. La finalitat és convèncer la familia de la morta i comprar el cos de la noia per enterrar-la al costat del seu fill, junts, com si es  tractés d’una parella casada. Però no s’acaba aquí. De vegades, hi ha famílies que s’hipotequen fins el punt de comprar una noia viva. I on les adquiriexen?-i perdoneu els verbs però és que el que fan són compravendes- Les dones les troben en els mercats de dones o d’esclaves, com li volgueu dir perquè sí encara n’hi han. Dones segrestades, enganyades i , finalment venudes il.legalment.

Algunes d’elles per passar la resta de la seva vida com a dona d’un mort a qui només coneixerà quan ella traspassi. No hi ha constància que facin res per afavorir que el decés sigui més ràpid del compte. Però el que no em sé imaginar és un dia de cada dia de la vida, trista existència, d’aquestes núvies de la mort. Noies que tenen un futur ben poc brillant perquè saben que només seran útils quan es morin i  siguin enterrades al costat del seu marit. Les creences tradicionals xineses diuen que una vida sense matrimoni és una vida incompleta per això els pares que se’ls mor un fill solter es preocupen perquè no sigui infeliç. Fins i tot quan es recuperen els cossos de noies mortes per exemple ofegades al riu, les famílies poden arribar a pagar molts diners perquè la felicitat eterna no té preu.I sinó que els ho expliquin a la parella de Mantua.

 

Martí Gironell

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.