LLIÇONS D’HISTÒRIA

Lliçons d’Història.-

Fa molts anys vaig llegir en el pròleg d’un llibre de Michael Crichton que el passat ens serveix per entendre el present, mirar d’aprendre dels nostres avantpassats i amb aquest coneixement des del present encarar el futur amb unes certes garanties, com a mínim per no repetir els mateixos errors.

La sensació que després de mirar cap enrere, cap al passat, som una mica més savis ens hauria de recomfortar però veient tal com va el món et fa desdir d’aquest pensament i veus que no n’aprenem dels errors del passat. I al meu entendre, això és el que passa amb l’Iran. Per trobar l’origen del problema i entendre com s’ha arribat fins el moment actual amb el desafiament de Teheran a la comunitat internacional pel programa nuclear no s’ha de recular gaire. El 1953 Iran tenia un govern plenament democràtic-com ara, de fet- dirigit per Mossadegh, un primer ministre moderat que admirava el sistema liberal dels Estats Units i que sens dubte d’haver pogut li hagués agradat d’adoptar i aplicar en el seu país. Un govern que, no m’estaré de dir-ho, no tenia cap tic d’integrisme islàmic ni islamista,  ni pretenia que la religió dirigís la política del país cosa que no pot dir l’executiu que actualment dirigeix Ahmadinejad. L’actual president és un obedient servent del poderós aitol.là, Alí Hamenei, successor de Homeini, per les mans del qual passen totes les decisions i té un control absolut de l’estat islàmic. Però, ai las!, Mossadegh va cometre un pecat mortal segons els punt de vista sempre interessat de les potències occidentals. El primer ministre va nacionalitzar la producció petroliera iraniana tip que la companyia británica Anglo-Iranian, que tenia els drets d’explotació gairebé en exclusiva, s’embutxaqués el 90% dels beneficis.(Salvant les distàncies, recordin què ha passat a Bolivia amb la decisió que ha pres Evo Morales sobre la nacionalització dels hidrocarburs).Aquesta decisió va condemnar políticament Mossadegh i de retruc se’n va resentir tot el país. Per què? La resposta és molt senzilla. Els Estats Units i la Gran Bretanya es van aliar per fer fora del poder Mossadegh que l’únic que volia era reequilibrar la riquesa i prou i després recordo que el que volia era aplicar un sistema liberal inspirat en el model nord-americà. Quan Dwight Eisenhower va arribar a la Casa Blanca va propiciar allò que l’administració Truman mai havia consentit.El Govern democràtic de l’Iran va ser derrocat per un cop d’estat orquestrat per la CIA i els serveis secrets britànics, amb el vist-i-plau de Winston Churchill. Per protegir els seus interessos a la zona, els fervents defensors i patrocinadors de la democràcia miraven cap a una altra banda per preservar els seus interessos  a la zona i deixaven que un govern legitimament democràtic fos substituït per les armes per un altre que estava molt més a prop d’una dictadura corrupte, com de fet va acabar sent. Un règim dictatorial en què tot el poder absolut amb el recolzament de les dues potències occidentals estava pretesament en mans d’una sola persona, Mohamed Reza Palevi.

El seu règim va provocar la radicalització  de les masses, d’estudiants sobretot, que van començar a donar suport als imams més radicals que vivien exiliats, com és el cas de l’aiatol.là Homeini. Empesos per unes ganes de canvi es van organitzar per fer possible el seu retorn perquè liderés la revolució islàmica.Una revolta que ha acabat donant la identitat oficial de la república i que es basa en la revolució i la religió. En el fons, aquest ressentiment iranià  cap a Occident s’ha d’entendre- que no vol dir que el justifiqui, alerta- en tant que els Estats Units i el Regne Unit van emparar un règim que va suposar frustrar la oportunitat d’haver format una democracia, un sistema com el que en principi disfrutem nosaltres tot i que estiguem sotmesos a d’altres dictadures i tiranies que han pres altres formes. En qualsevol cas, és en aquest període recent de la Història quan es va començar a forjar aquest Iran que ara coneixem. És en aquesta època on s’ha de buscar- i segurament es trobaran- les respostes al perquè de la manera d’actuar de la república islàmica de l’Iran que fa tanta por que pugui desenvolupar la bomba atòmica al servei d’un govern extremista, ressentit i amb ganes de revenja contra Occident i contra aquells governs de la zona protegits o emparats pel paraigües occidental, com ara Israel. Potser només així, tornant a revisar antigues lliçons d’Història d’un passat molt pròxim, entendrem aquest present i no es repetiran uns errors que podrien hipotecar un futur no només d’un país sinó del món sencer.

 

Martí Gironell

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.