VESTIR UN SANT PER DESVERTIR-NE UN ALTRE

Vestir un sant per desvestir-ne un altre.-

 Es veu que la pròxima guerra no serà ni la nuclear ni la de les galàxies. La nova batalla global serà la que es lliurarà entre aliments i combustible. Sí ja ho sé, sona ben estrany, eh? Però com que el petroli s’acaba i els països  volen  reduir la seva dependència de les importacions del cru  i, sobretot de les fluctuacions del seu preu, tothom poc o molt s’espavila per produir en el seu territori un nou combustible: el biodièsel. Com d’altres biocombustibles,  el biodièsel s'obté a partir d'olis vegetals, verges o reciclats, i té unes propietats semblants al gasoil. Això el fa apte pels vehicles amb motors dièsel, que el poden fer servir sol o barrejat. A més s’ha de tenir en compte que és una de les fonts d'energia que es vol impulsar per lluitar contra el canvi climàtic. D’aquí per exemple que la Unió Europea, entre d’altres estats, tingui la voluntat de promoure’n la producció per no contribuir a la contaminació del planeta fent servir aquests carburants. Això comporta però que l’aposta per els biocarburants posi en guàrdia el mercat alimentari pel perill de desestabilitzar-lo. Als Estats Units hi ha 116 plantes de producció de biocombustible i n’hi ha 79 més en projecte de construcció. Biocombustible a base d’etanol, un carburant que es fa amb blat de moro. Però per això necessiten 60 milions de tones de blat de moro per refinar. El preu del gra del blat de moro ha duplicat el seu preu i està pels núvols. La conseqüència directa d’aquest augment l’han notat els països que depenen de la importació d’aquest gra com ara Indonèsia, Algèria, Nigèria, Egipte i en general països en desenvolupament.Però el primer país on se n’han sentit de seguida d’aquests preus prohibitius del gra de blat de moro és  Mèxic amb la coneguda crisis de “la tortilla”, un element bàsic a la cuina mexicana que com tants altres de la seva gastronomia es prepara amb blat de moro. Un producte que en quatre dies s’ha convertit en un article de luxe. L’encariment repercuteix en les butxaques dels més humils que no només compren blat de moro per cuinar per ells sinó també per engreixar porcs i gallines del corral. A la Xina que ja s’han ensumat el problema han denegat els permisos per construir més plantes de biodièsel. Allà per produir carburant a partir de la soja. Exposo aquests casos perquè actualment, hi ha tres plantes de biodièsel funcionant a Catalunya i fa ben poc s’ha presentat el projecte de la que serà la quarta planta de biodièsel. Serà la primera que es construirà a l’interior del país. Si tot va bé serà a la comarca de l’Anoia, al municipi de Pujalt.Una infraestructura que el que permetrà, d’entrada, és que els pagesos de la zona- ja prou tocada per la crisi del tèxtil- puguin aixecar el cap amb el cultiu de la colza. Alguns pagesos de la comarca i de les del voltant ja han abandonat el monocultiu de cereals i han introduït la colza en els seus conreus. Ho han fet per poder subministrar oli a la nova planta de producció de biodièsel que s'ha d'instal·lar en uns terrenys d’aquest petit municipi anoienc i que els permetrà treure més rendiment de les seves explotacions. Per què? Doncs senzillament perquè el conreu de colza està subvencionat per la Unió Europea. I ja hem explicat unes línies abans que Brussel.les té molt d’interès a produir combustibles néts, no contaminants.

La construcció de la planta requerirà una inversió de 8,5 milions d'euros i es calcula que tindrà capacitat per produir 24 milions de litres de biodièsel l'any. A casa nostra, de moment, els biocombustibles representen només un 3,9% de totes les energies renovables.No arribem als nivells d’altres superpotències en producció de biocarburants però de mica en mica, sense pressa però sense pausa. I sobretot prenent bona nota del què els passa a  d’altres països perquè situacions semblants  a la de Mèxic no es reprodueixin aquí. És a dir, evitar que no acabi sent bona aquella definició que alguns experts ja fan correr i que diu que els biocombustibles són el dièsel de la deforestació. Una definició justificada perquè  encara que siguin menys contaminants, la seva alta demanda estimula l’ampliació de superficies cultivables per després deixar aquell terreny erm i sense plantar-hi res més. I a més no hem d’oblidar que podem correr el perill de vestir un sant per desvestir-ne un altre. No contaminarem, no serem víctimes de les potències petroleres però farem que milions de persones les passin ben magres i no tinguin res per menjar.

 

Martí Gironell

      

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.